Repte #CotxeElèctric: Càrrega total en 90 segons?

El nostre company Joan Ras ens ha passat aquest vídeo d’una de les marques que està marcant tendència al món dels cotxes elèctrics, Tesla.

El seu model S està dissenyat per permetre un intercanvi ràpid de la bateria, l’intercanvi de la bateria per una bateria completament carregada en menys de la meitat del temps que es necessita per omplir un tanc de benzina. Això ofereix una més ràpida opció quan es recarrega mentre es condueix a llargues distàncies.

Increïble no? També s’ha de dir, que el cotxe en qüestió té un cost de més de 60.000 dollars…

Fast Pack Swap Event from Tesla Motors on Vimeo.

Els secrets de la creativitat – Entrevista a Ken Robinson al programa Redes

Suposo que molts de nosaltres ja hem escoltat moltes vegades a l’Eduard Punset i el seu programa Redes, bé, en aquesta ocasió, el programa 89 de Redes entrevista a Ken Robinson, una de les persones de referència en el món de l’educació i la creativitat. Parla i explica com en el seu llibre “El elemento” analitza casos reals de persones que han tingut la sort, o la paciència, o la comprensió del seu entorn, per desenvolupar tota la seva creativitat d’una manera eficient, desenvolupant una professió d’èxit.

La reflexió més important del vídeo és: Realment les escoles actuals estan preparades per explotar tota la creativitat dels seus alumnes? De reconèixer els aspectes més destacables dels alumnes? Estan capacitats per canalitzar la creativitat?

Planteja un nou paradigma de l’educació, un paradigma on el mestre / professor passa de ser un contenidor-transmissor de continguts, a un “guia” dels continguts que són al món, i que ajuda als seus alumnes a canalitzar el coneixement i la creativitat.

Espero que us motivi, i us agradi, i l’apliqueu…

Escola de Viborg (Dinamarca) i el projecte Tarracolab

El nostre company Héctor Gardó, desplaçat a Viborg, una localitat de Dinamarca ens envia algunes fotos de les sessions de creativitat i innovació desenvolupades amb els alumnes danesos del Centre Formatiu Mercantec de Viborg que participen al projecte Tarracolab. Encara resten alguns tallers amb aquests alumnes, però fins ara ja tenen més de 81 idees!

Esperem que aquesta competència sigui positiva per la generació d’idees innovadores i creatives del projecte. Ja estem entrant en una fase final d’aquesta segona fase del projecte i les idees seleccionades ja van agafant forma…ànims!

Dinamarca2 Dinamarca1 Dinamarca3

Món Petit, pot una cadira de rodes trencar els teus somnis? La resposta és no

mon petitL’Albert Casals és un jove que es mou amb cadira de rodes a causa d’una leucèmia patida amb només 5 anys. Una circumstància que no li ha impedit fer realitat el seu somni: viatjar per tot el món. I fer-ho a la seva manera. Sense diners, sense companyia i sense equipatge. Carregat només amb la seva imaginació i el seu coratge.

“Món petit” mostra el seu repte més ambiciós: arribar exactament al punt més allunyat del planeta. ¿És possible creuar el món en aquestes condicions? Mesclant les tècniques de l’autofilmació amb els mètodes tradicionals del gènere documental coneixerem qui és aquest noi, la seva història d’amor, la seva filosofia de vida, i la manera d’educar dels seus pares. Veurem com l’Albert i la seva xicota Anna van des de Barcelona fins a un remot far de Nova Zelanda. O com fracassen en l’intent. El recorregut (i el film) pot ser considerat una bogeria, un romanç o una epopeia. O potser una mica de cada.

mon petit 2Si l’Albert ha aprés a entendre la vida d’una manera creativa i innovadora, perquè no apliquem això també als reptes innovadors que tenim al projecte Tarracolab? Segur que molts dels participants obtindran en aquesta pel·lícula (o el seu trailer que us deixem) una resposta, una idea innovadora i motivadora que solucioni els reptes…

Enllaç al trailer: https://vimeo.com/51173883

Enllaç a la web de Món Petit: http://www.monpetitfilm.com/

Com haurien de ser les escoles del futur?

Avui us plantegem una pregunta que ens afecta a tots els membres de Tarracolab: pel fet de ser innovadors, creatius i persones inquietes que busqueu solucions als reptes actuals. Per ser professors, alumnes, o potencials empladors de joves. Però també pel senzill fet de ser pares, de ser fills. La pregunta és la següent:

Com haurien de ser les escoles del futur?

I una proposta que a Tarracolab considerem molt interessant ve de la Índia. Ens la fan arribar des de Terrakia Viatges, pàgina al Facebook d’en Jordi Girard, viatger emprenedor que ho qüestiona tot. I ben fet que fa!

Aquí teniu una petita introducció del propi creador de la proposta en educació SOLE, el Sr. Sugata Mitra: ‘It’s quite fashionable to say that the education system is broken – it’s not broken, it’s wonderfully constructed. It’s just that we don’t need it any more. It’s outdated.’

Podreu saber-ne més a través d’aquesta inspirant presentació!

# Happify, nova # app per fer-te més # feliç (?)

Es llança oficialment avui una nova aplicació:  Happify , que vol ajudar-te a viure una vida més feliç, aplicant jocs que es deriven d’investigacions sobre la “ciència” de la felicitat, que defineixen com una combinació de quant de satisfet està cadascú amb la seva vida, i com ens sentim en el nostre dia a dia.

La coneixies? Et pot servir d’alguna cosa, ja sigui com a individu o empresa?

Aquest nou servei (l’empresa es va crear al desembre de 2011) va arribar a acumular més de 100,000 usuaris durant la seva Beta privada (que va durar 6 mesos), i va rebre al voltant de $ 3,8 M de finançament. Ha aparegut en mitjans comVenture Beat , TechCrunch , o al bloc de coaching d’  Silver Huang (fonts per aquest post).

¿Per què tant “èxit inicial”?

La tecnologia s’ha relacionat amb un augment de l’estrès i això s’ha vinculat a la depressió. En un món en què estem més connectats, més estressats i amb excés de treball, Happify utilitza eines de les que estem acostumats, com la tecnologia, jocs i activitats interactives, que ens ensenyen a controlar l’estrès, estar més satisfets amb la vida, i apreciar les relacions. “, declara el seu CEO, Tomer Ben-Kiki.

La companyia afirma també que el 86% dels membres van aconseguir sentir-se més feliços (augment d’emocions positives i satisfacció vital) després de dos mesos d’utilitzar l’aplicació (de mitjana, es va utilitzar unes entre 2-3 vegades per setmana).

Com funciona?

happify-stressM’he donat d’alta com a usuari, per veure com funciona la aplicación.T’ho resumim breument:

  1. Et dones d’alta i defineixes el teu perfil (coses com ¿treballes per tu mateix o per a altres? Estàs en una relació o solter? Tens fills? Ets introvertit o extravertit? …)
  2. Decideixes quin “track” vols seguir: millora del teu propi Jo, desenvolupament professional, aprenentatge d’habilitats o connexió amb els altres …
  3. Portes a terme jocs i fites puntuals que t’ajuden a avançar dins el teu “track”
  4. Comparteixes les teves fites amb els altres membres de la xarxa social

Venint aquest post d’un consultor d’innovació que aplica el canvi també en l’àmbit personal, establint-se les seves pròpies fites pel canvi personal , no serem nosaltres qui critiqui aquesta nova eina….bé sí, ho farem.

Critiquem Happify, una mica

La realització de nous hàbits diaris / freqüents pot canviar el teu estat d’ànim “normal”, i amb això, permetre’t arribar a un estat que podria considerar-se més proper a la felicitat.Per exemple, parar freqüentment 10 minuts per pensar en coses positives , persones que t’inspiren , o senzillament respirar … són coses que milloren el nostre estat d’ànim.

Però certs aspectes d’aquesta aplicació ens “grinyolen”, en concret:

happify_skills
  • Fer més, tenir més, no ha de incrementar el nostre estat de felicitat . Hauríem de ser capaços de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos sense “ més ”. En lloc de preguntar “què més necessito fer o tenir per ser feliç? … Preguntem-nos: Necessito alguna cosa per ser feliç? Canvia l’enfocament, i la resposta honesta aquí és més propera al NO.
  • Amb el que, “ull”: Happify pot seguir el camí de molts venedors de manuals i exercicis d’autoajuda , de vendre’t packs limitats del que és la felicitat, simplificant. Per exemple, l’aplicació et recomana que “facis veure” que ets extrovertit, només perquè les investigacions sobre el tema mostren als extravertits com a més feliços, per tenir una major xarxa social. Però … i si jo sóc felix amb una menor xarxa social? I si no vull fer-me passar pel que no sóc? El que s’ha dit, ja: massa simple
happify

I no obstant, si no fos perquè crec que ja tenim massa aplicacions als nostres smartphones, crec que podria “funcionar” per a alguns usuaris(no hem analitzat el model de negoci):

  • Perquè opino que hi ha unes quantes persones a les que ens ajuda el tenir una guia d’accions “positivistes”
  • Perquè estem molt acostumats a “fer”, a “aconseguir”, a “tenir” (més enllà de si això és bo o dolent)

 

 

Pregunta per a CEO’s i Directors d’Innovació i / o Recursos Humans:

Podria utilitzar aquesta aplicació per incrementar el grau de satisfacció dels meus emplados?

 

Pregunta per al lector psicòleg:

Què és el que us agrada (imagino un “res”) i el que no (“tot”) de Happify?

 

Pregunta per al lector del camp de les ciències econòmiques:

Arribats al punt que fem i venem negocis d’aplicacions mòbil per milionades com ho ha aconseguit fer Happify, una empresa que aconsegueix “resumir el que es necessita per ser feliç en un servei mòbil” (dic això amb moltes cometes) ….

Ens trobem davant d’una bombolla del sector de la tecnologia mòbil?

Esperem els vostres comentaris!

pd: post via 100 hitos y las liebres, blog d’innovació per a organitzacions atrevides, emprenedors i persones que busquen el canvi.

Five Fingers, o com una marca de soles va crear el calçat més innovador del món

five-fingers-of-fugEn 1937 un grup d’alpinistes italians que buscava crear material d’escalada més segura va crear les soles de la marca Vibram, potser que us soni una mica el nom, pràcticament s’han convertit en la sola estàndard del calçat de muntanya. Van començar a treballar molt per l’exercit, i més de 1200 distribuïdors i marques per les que dissenyaven i fabricaven les seves soles. La marca era coneguda, però no com “marca principal” sinó com part dels productes utilitzats en el calçat d’altres marques.

En 2005, un dels seus dissenyadors, Robert Fliri, va començar a repensar com innovar el negoci de la marca Vibram creant un producte específic pels corredors de peus descalços (Barefoot Running) pel que cap marca s’havia interessat, era per tant, un nínxol de mercat no cobert per cap marca, sense competència!

En lloc de deixar a banda el concepte, l’empresa va intentar fer una cosa que no havia fet abans. Un lema que l’empresa feia servir és “intentar, inclús si el problema sembla insuperable” – “Sempre intentem”.

A partir de nomes 25 botigues a nivell nacional, les vendes del seu nou producte revolucionari eren lentes. Però com els entusiastes a l’aire lliure van començar a abraçar una nova investigació sobre els beneficis dels dissenys de sabates minimals , la popularitat va esdevenir un nínxol de mercat saludable . El llibre 2011 Born to Run empènyer el moviment corrent descalç es posa al centre de l’escenari , i Vibram es va trobar de sobte davant d’una idea de diversos milions de dòlars . Avui en dia , Nike , New Balance , ja l’estan copiant la idea…

El calçat que van desenvolupar des de Vibram, anomenat Five Fingers està destinatfivefingers a replicar estar descalç i té soles primes i flexibles que contornegen a la forma del peu humà, incloent seccions individuals visibles per als dits dels peus.

Conclusió: El risc sempre val la pena, perquè sempre es pot tornar enrere.

Pensant en el repte dels Jocs del Mediterrani 2017 Tarragona se m’acudeix…perquè no fer la primera carrera de peus descalços del món dins del marc d’uns jocs?

Repte Cotxe Elèctric: Perquè no convertim als taxistes en comercials?

Com tots sabem, un dels reptes que ens han proposat és el de idear una nova manera de crear més interès pel cotxe elèctric. Bé, veient el vídeo “The Taxi Therapist” que tracta sobre un taxista de Varsòvia he lligat una idea que tenia al cap fa un temps…

taxi_prius_bcnQui no ha entrat a un taxi d’aquests moderns, híbrids i no l’ha preguntat al taxista sobre el cotxe? Els taxistes són persones acostumades a tractar amb la gent, sabem escoltar, entendre les problemàtiques de la gent, com diu al vídeo són una mica uns psicòlegs sobre rodes.

Per això em plantejo, perquè no aprofitem tot aquest talent i oportunitat que tenen aquests taxistes per premiar-los quant parlant bé o expliquen el funcionament dels taxis híbrids o elèctrics? Podem plantejar una estratègia de comercialització basada en els taxistes com força de vendes de les marques dels cotxes que utilitzen? Poden tenir guanys derivats de les seves recomanacions i inclús vendes?…

Innovation battle: classificació d’instituts a 18-10-2013

Hola companys/es de Tarracolab, com cada setmana, publiquem la classificació dels instituts per nombre d’idees aportades a la plataforma d’innovació de Tarracolab.

És una dada que ens agrada per explicar el nivell de participació, però ja sabeu que el que ens interessa, més que el nombre d’idees, és la qualitat i implicació dels alumnes en relació a aquestes idees, per tal de poder aportar les millors solucions possibles als reptes plantejats. Volem agrair a tots els centres la seva implicació de professors, tutors, líders i alumnes en general.

Us animem a continuar amb la bona feina, ara que entrem a la part de Desenvolupament de les millors idees.

Us deixem doncs amb la classificació d’aquesta setmana:

  1. IES Vidal i Barraquer: 292 idees
  2. IES Jaume Huguet: 170
  3. IES Andreu Nin: 154
  4. IES Pere Martell: 76
  5. IES Hoteleria: 59
  6. IES Cal·lipolis: 41
  7. IES Comte de Rius: 30

En total han estat 885 idees! (nota: no suma aquesta xifra perquè hi ha hagut idees que no tenim en compte perquè van ser generades per part de les pròpies empreses o per part de l’equip tarracolab abans de l’entrada dels alumnes al projecte).

Us deixem també una imatge del funnel de la innovació tal i com el podem trobar ara a Induct, la nostra plataforma de dinamització de les idees de millora.

Classificació 21_10

Moltes felicitats, i a continuar treballant!

Vídeo del repte de l’Autoritat Portuària de Tarragona!

Alumnes de Tarracolab!

Cada cop queda menys per finalitzar el periode de generació de noves idees.

Ja heu vist el vídeo del repte del Port?

Us recordem el repte: el Port busca idees per Conèixer a tots els que entren al Port de Tarragona i fer que l’entrada sigui una experiència més agradable per ells:

Aquest és el vídeo que alguns dels alumnes vàren poder veure durant la sessió del dia 4!

A generar noves idees!