Pains & Gains: Mètode creatiu per dissenyar solucions de valor (real)

Segurament molts dels que llegiu aquest article coneixeu aquesta tècnica ja explicada als tallers del Tarracolab, però per tota la resta que no la conegui aquí va una petita explicació sobre què és el “pains & gains” i com aplicar-la a la nostra feina de creació de nous productes, serveis o solucions.

Aquesta tècnica, basada en el model Canvas d’Osterwalder, tracta de definir un mètode més sistemàtic per dissenyar (noves) propostes de valor al client (als diferents segments del client, podríem dir també). L’anomenat “Value Proposition Canvas”, per nosaltres “Pains & Gains“, es troba a l’arrel del Model Canvas, i ens ajuda a realitzar el primer pas per tal de poder dissenyar propostes que realment aportin valor al client: entendre els seus objectius, problemes, i desitjos.

pains and gains

Value Proposition Canvas – Pains and Gains

Aquesta tècnica permet esbossar una primera aproximació de com els teus productes o serveis crearan valor per un client específic. S’estructura en Perfil client i Perfil empresa, i a continuació us expliquem el seu contingut:

Perfil Client: 3 àmbits d’anàlisi per entendre millor els nostres potencials clients:

1) Quines activitats i objectius porten als clients a comprar / utilitzar els nostrs productes i serveis? Customer Jobs

2) Dolors, problemes, emocions negatives, riscos, costos no desitjats…que poden tenir els clients abans, durant i després de fer ús dels nostres serveis i productes. Pains

3) Beneficis (funcionals, pràctics, socials, psicològics, emocionals) que el client espera i desitja gaudint del nostre producte o servei. Gains

Fent aquesta classificació obtenim un coneixement del client que posa a prova els nostres productes i serveis.

Perfil Empresa: 3 àmbits de treball per satisfer les necessitats dels nostres clients:

1) Descriure com la nostra empresa, projecte, producte i servei soluciona els “pains” dels clients que hem descrit al Perfil Client. Pain relievers

2) Descriure com el nostre projecte, producte o servei assolirà les bones expectatives dels clients, els descrits al Perfil Client com Gains. Gain Creators

3) Llista tots els serveis i productes que formaran la nostra proposta de valor donant resposta als pains & gains dels clients. Products & Services

mesa pains and gains

Una vegada aplicada aquesta tècnica ja teniu la informació bàsica – en termes de creació de valor pels vostres clients amb productes i serveis- i és moment de posar a prova les solucions dissenyades. Heu de tenir en compte que les grans propostes de valor s’enfoquen en només uns pocs, però poderosos, “analgèsics” (pain relievers) i “creadors de guanys” (gain creators).

Ara ja coneixeu una tècnica més que podeu aplicar a l’hora de dissenyar solucions als reptes que us proposen les entitats Tarracolab!

Què us embla aquesta tècnica?

Gamification: els jocs, una eina de creativitat i innovació

gamification-2Gamification és una d’aquestes paraules que avui dia sembla que s’hagin posat de moda, sobretot des de la seva aplicació a molts de les aplicacions basades en xarxes socials. Així, la pregunte és òbvia:

Què vol dir “gamification”?

La “gamificació”, com de tant en tant se sent dir, és l’ús del pensament i mecànica de jocs en escenaris o situacions diferents als jocs, amb la finalitat de que les persones adoptin un determinat comportament.

Serveix per fer més atractiu un projecte, entorn, producte o servei,  aprofitant-se de la predisposició psicològica dels éssers humans per a participar en jocs.

Aquesta tècnica pot animar a les persones a realitzar tasques que normalment es considerarien avorrides, com per exemple…una classe teòrica a l’escola on el professor passa hores i hores explicant un tema sense fer participar ningú!

De fet, teòrics de la gamificació consideren que aquesta tècnica és útil en entorns educatius, per a:

  • Transformar l’aprenentatge cap a un estil més creatiu.
  • Fomentar i motivar la participació dels alumnes en l’aprenentatge.
  • Millorar els resultats de l’aprenentatge.
  • Consolidar el capital social dels instituts.

Una potent estratègia per a motivar als jugadors a formar part de l’activitat lúdica, consisteix en oferir premis com recompensa, a l’assoliment dels reptes, anomenats “badgets” o “insígnies”. 

Com funciona?

gamification 1Normalment, existeix una sèrie de regles que intenten generar jocs que es puguin gaudir, que generin plaer, participació i compromís per part dels jugadors, donant-lis reptes i un camí a seguir.

Això pot passar a un videojoc o a qualsevol altre tipus d’aplicació, per exemple a l’entorn de treball, estimulant als treballadors a millorar la seva feina i habilitats, i als clients, incentivant la seva participació a una determinada activitat, i com dèiem fa una estona, als alumnes de les escoles.

Existeixen moltes mecàniques de joc diferents, però entre les més utilitzades trobem:

  • Recol·lecció d’objectes
  • Punts
  • Comparatives i classificacions
  • Nivells
  • Feedback

Us deixem un exempl de gamificació aplicat al món educatiu: DuoLingo, que et permet aprendre un idioma mentre ajudes a traduir els continguts d’Internet, i pots guanyar interessants premis!

També us deixem aquí amb una llista de 10 exemples de Gamificació en el món educatiu: què us sembla?

Us deixem amb algunes preguntes per a la reflexió:

  • Podríem millorar la vostra educació a través de la gamificació?
  • Penseu que aquesta tècnica potser útil per implicar als vostres companys d’institut per incrementar la seva participació a Tarracolab?
  • Penseu que pot ser una bona tècnica a aplicar per resoldre els reptes que ens han llançat les entitats a Tarracolab?

Esperem els vostres comentaris!

Innovation Battle: Idees per centre a 14 d’octubre

Innovation BattleHola companys i companyes del projecte, volem cada setmana publicar com es troben els resultats del projecte Tarracolab, és a dir, publicarem els resultats del nombre d’idees aportades per cada centre educatiu participant en el projecte.

Primer de tot, una puntualització important, a continuació veureu els nombre d’idees aportades per cada centre, som conscients de que hi ha escoles on hi ha una major participació d’alumnes en el projecte, i per tant no és tan important el nombre d’idees com la qualitat i implicació dels alumnes en el projecte. Volem agrair a tots els centres la seva implicació de professors, tutors, líders i alumnes en general, i animar-vos a continuar millorant les idees que ja heu aportat o enviar noves.

Aquí va el ranking d’aquest setmana:

  1. IES Vidal i Barraquer: 187 idees
  2. IES Andreu Nin: 113
  3. IES Jaume Huguet: 60
  4. IES Pere Martell: 44
  5. IES Hoteleria: 41
  6. IES Cal·lipolis: 37
  7. IES Comte de Rius: 30

En total ja són més de 575 idees!

Us deixem també una imatge del funnel de la innovació tal i com el podem trobar ara al Induct, la nostra plataforma de dinamització de les idees de millora.

 Tarracolab_Idees per centre_20131012

#Ciutats #socials: els sense sostre, guies turístics

hidden city tours 2Fa uns dies vaig a llegir una iniciativa molt innovadora i curiosa que s’estava portant a terme a Barcelona, una empresa amb un clar ideari social havia configurat una iniciativa anomenada “Hidden city tours” s’havia proposat el repte de donar a conèixer la ciutat de Barcelona als turistes des d’un nou punt de vista, el de les persones sense sostre, persones que conèixen la ciutat tant com qualsevol altre, i segurament amb algun punt afegit.

La creadora de la idea, Lisa Grace, presenta aquesta iniciativa social com una manera d’ajudar als sense sostre de la ciutat donant-lis una feina com guies turístics, amb una formació prèvia. Encara són poca gent treballant, però amb l’èxit que estan tenint segurament poc a poc generaren més llocs de treball. ¡Això esperem!

Què us sembla aquest negoci social? Penseu que donar feina als sense sostre de Tarragona faria de la ciutat un territori més social?

30 maneres de promoure la creativitat a l’aula

frase Ken Robinson

La pàgina web Innovation Excellence ha publicat un article amb 30 maneres per estimular i promoure la creativitat a les aules dels centres educatius, podeu consultar l’article sencer al seu lloc web aquí.

Nosaltres exposarem aquí les 30 formes de manera resumida:

  1. Assumir la creativitat com part de l’aprenentatge
  2. Utilitzar estratègies més eficaços
  3. Pensar en la creativitat com en una habilitat més
  4. Participar o crear un programa  de desenvolupament d’habilitats creatives
  5. Utilitzar connexions emocionals
  6. Utilitzar un model de creativitat
  7. Considerar com la teva classe utilitza el pensament divergent i convergent
  8. La creativitat floreix en un entorn propicieinstein
  9. Tenir en compte tots els debats i discussions
  10. Veure la creativitat amb un pensament positiu
  11. Provar un model d’incubadora
  12. Utilitzar un artefacte cultural
  13. Afirmar la llibertat d’expressió
  14. Familiaritzar-se amb saber convencional
  15. Reunir recursos externs
  16. Deixar espai pels errors
  17. Deixar espai per la creativitat
  18. Donar als alumnes temps per fer preguntescreativitat aules
  19. La creativitat genera confiança
  20. Animar la curiositat
  21. La estructura és essencial
  22. S’ha d’analitzar un model de creativitat que estigui funcionant
  23. Tenir en compte la labor dels experts
  24. Explorar diferents cultures
  25. Trobar maneres d’incorporar i integrar art, música i cultura
  26. Utilitzar un model de pensament creatiu basat en la col·laboració per resoldre problemes a l’aula
  27. Dissenyar sessions multidisciplinars quan sigui possiblethink
  28. L’aprofitament de les intel·ligencies múltiples és clau
  29. Comprendre que la creativitat és important pel futur dels estudiants al mercat laboral
  30. Ensenyar habilitats creatives de forma explícita

 

33 maneres divertides per ser més creatiu

Noies, nois, estudiants!

Us deixem amb 33 propostes per mantenir-vos creatius, ara que estem a la fase de generació d’idees!

Son per realitzar-les cada dia!

33_ways_to_stay_creative

 

A crear!

Font: http://www.todayandtomorrow.net

Best practices are stupid

Com tots sabeu la innovació és una cosa “rara”, i com a tal hem de fer cosses diferents, un bon exemple de què s’hauria de fer quan vols innovar és aquest esquema on podem trobar idees i tècniques que t’ajudaran a pensar diferent, i per tant a innovar…. (Si feu click en la imatge podeu veure amb major detall les idees…)

BPS-Infographic-Sacha-Chua

Best practices are stupid

 

Ja tenim més de 400 idees a la plataforma d’innovació!

Entitats, tutors, estudiants, moltes felicitats per la feina feta fins ara!

Després de les sessions de creativitat realitzades als instituts aquesta mateixa setmana, els estudiants ja han compartit més de 400 idees per respondre als vostres reptes.

A les entitats: si aneu al Funel d’Innovació de la plataforma (Anara a “Portafoli” –>”Innovation Funnel”), “Idees generades per cadascun dels reptes, ordenades per Institut“) podreu veure totes les idees creades per cadascun dels vostres reptes.

Innovation funnel tarracolab

Durant els propers dies, els alumnes seguiran generant noves idees, i a la vegada aprofundint en les que ja han compartit!

 

#Video: Presentació de #Tarracolab als centres de #formació professional de #Tarragona

Aquest mes d’octubre Tarracolab ha començat a treballar amb els estudiants. Fa uns dies vam agafar el cotxe i ens vam presentar a cadascun dels instituts que participen a la comunitat d’innovació de la província de Tarragona.

No us perdeu el vídeo que ens ha preparat el Roger, el reporter intrèpid de Tarracolab!

 

11 Preguntes que tot emprenedor s’hauria de plantejar

Leo Prieto en New YorkGràcies al nostre company Ignasi Clos hem rebut aquest enllaç a un article publicat per Inc.com que parla de les 11 qüestions que tot emprenedor s’hauria de fer.

Aquí intentem fer un petit resum:

  1. És el meu negoci escalable? Comenceu per esbrinar el valor de vida dels vostres clients, o el valor en euros d’una relació amb el client projectada cap al futur.  Quan es pren això amb els costos d’adquisició de clients, pots esbrinar si el teu negoci pot escalar-se segons els teus productes i estratègies actuals.
  2. Quin és el valor dels teus visitants, usuaris i clients? Aquests tres audiències varien en termes de la seva identitat. Així que anem a trencar cap avall: Els visitants són persones que freqüenten el lloc web, l’usuari és un visitant que es registra al seu lloc web o descàrrega una app, i un client és una persona que fa una compra en el teu negoci. Comprendre el retorn de la inversió per a cada un d’aquests grups és clau per assegurar-se que estas assignant temps i recursos de forma apropiada.
  3. Estic adquirint els visitants, usuaris i clients per menys del que valen? Has pensat en el cost d’adquisició de clients últimament? Quin és  el punt d’equilibri? Algunes empreses, com ara llocs de comerç electrònic, volen convertir els visitants en clients i se salten per complet la fase d’ús. Altres empreses, com Instagram, transformen visitants en usuaris, però no tenen clients.
  4. Què puc fer per reduir el meu cost d’adquisició? És el teu deure buscar la manera de millorar constantment el que costa adquirir usuaris. Per exemple, la teva estratègia de màrqueting en línia podria implicar una oferta en paraules clau, grans volums. En el seu lloc, considera canviar la teva campanya a un major nombre però amb un volum més baix, paraules clau menys competitives.
  5. Com puc augmentar el valor del meu client? Una vegada que entenguis el valor del teu client, és important prendre mesures per augmentar-lo. Mentre que no siguis capaç de canviar els fonaments dels teus productes o serveis, pot augmentar el valor dels teus clients mitjançant la venda de més per a ells, conservant per més temps, i reduir els teus propis costos per servir-los.
  6. Com puc augmentar les taxes de conversió? El pas principal per augmentar les conversions és esbrinar on els usuaris deixen en l’embut de conversió – és a les teves  pàgines la descripció del producte, en el procés de sortida, o en un altre lloc? S’ha de comptar amb l’ajuda d’eines d’anàlisi, com Mixpanel i ClickTale per veure com es comporten els usuaris una vegada que estan al seu lloc.
  7. Has pensat en altres formes de fer màrqueting? Trobar la millor estratègia de màrqueting sovint implica molt assaig i error, però és una bona idea per a prestar atenció a les tendències de consum. Per exemple, considera els teus esforços de màrqueting mòbil. El cinquanta-sis per cent dels nord-americans tenen telèfons intel · ligents. Què estàs fent per arribar-hi? adapta el teu lloc web  per a mòbils, així com les seves campanyes de email màrqueting.
  8. Sóc innovador? És clar, que vas a construir el teu negoci al voltant d’una idea sòlida i pots haver trobat l’èxit. Però això no vol dir que has de deixar d’innovar.. Què es pot fer per assegurar-te de que el teu producte o servei sobreviu el paisatge sempre canviant del teu mercat?
  9. Què estan fent els meus competidors? Fer un seguiment del que els teus competidors estan fent et mantindrà a la superfície. Pots estar al dia amb els moviments amb una cosa tan simple com la creació d’alertes de Google  i el seguiment de les últimes notícies de la indústria.
  10. Com li va al meu equip? Si el meu equip no està creixent, és probable que la teva posada en marxa no s’està fent massa bé. Assegura’t que estan compromesos, motivats, autònoms, i alineats amb els teus objectius. Si no ho són, què es pot fer per eliminar els obstacles en el seu camí?
  11. Com puc ser un millor líder? Els teus hàbits de lideratge influeixen directament en tot el teu negoci. És important parar-se a qüestionar-se a tu mateix sovint.

Alumnes, esperem que us siguin útils aquestes preguntes durant el projecte Tarracolab, així com per al vostre futur!